05/11/09

La Faceira

La faceira yê la nuôva revista Stur-llionéźa que ten cume oujetivu d’ajuntar screbidores dal duminiu lliênguisticu todu. Assi yê, y n’aquesse purmeiru numaru tantu se dancuôntra articlus de Miranda cume de Llion; amustrandu assi que si falamus todus la meźma lliêngua !

La faceira yê ũa revista guapissima que nun merece de se quedar assi an furmatu « virtual », eilla merece meźmu de ser publicada, ampremida an verdadeiru papel pra que todus la puôdan ler y ampalpar. Purque sabeis, tode’l que yê virtual nun eiźiste. Mas la nuôssa lliêngua eilli si yê dal mundu real, pur issu la revista tamiên tenera de ser desse nuôssu mundu.

Ũa ruga de Miranda

Yê mui ampurtante que la revista chegue a ser verdadeiramiênte publicada purque inda hoije muitas pessonas stan cu’l’eideya Franco-Salazarista, daprendida nas scuôlas a purradas, que la nuôssa lliêngua nun yê nada, que solu al purtués ou’l castellanu yê que son lliênguas.
A ver ! Agora perguntu you... Cume sera qu’ũa lliêngua tan ruin fai ũa revista tan buôna ???

La revista yê çtribuida pu l’anterneta nun fixeiru zip, mas pra que nun haba purblemas deixu l’eiqui nal sou fixeiru oureginal. Ye un fixeiru eiźécutable (Faceira.exe), so yê grava-lu y ala toca a ler !

02/11/09

Festibal de Dançadores an Custantin

30/10/09

...al cantador muçambicanu, no ?

L’outru die venie you dal strangeiru adreitus a Miranda. Mas quandu alla cheguei tube qu’andar a la spera de vuleya, mas cume nunca mas chegaba agarei-m’al sacu y puźe-m’andar.
Al salir de Miranda para un carru, y un home aparece que me diç:


-Donde vas chabal ?
-Yo ? Pues hasta Cicuiro.
-Suebe-te aqui,
dixu-m’él.

Al tiu venie de passar ũa tarde an Miranda, un spañol de Benabente, un stramugidu de Madrid que se fartou d’eilli star. Cheguemus an Cicuiru, saludemus-mus y you fui llougu a bater a la puôrta la caźa’l pobu. Cume siêmpre, Marie staba al balcon y Dalfin al outru lladu c’un café y un chupicu.

Dalfin : Boh ! Tu eiqui ?

You : Pus si home ! Stramugie’l mundu probe de la muderniç.

D: Cume quiêra que debes d’andar biên probe ! Sabes al quei ?

Y : No, di-m’alla.

D : Tengu un nuôvu patron !!!

Y : Boanda ! Mas y anton quiên yê ?

D : Artur Nunes !

Y : Bah ! Nun acreditu ! Mas cume sera issu pussible ?

D : Pus la gente acreditou nel, aperźentou-se y ala, gañou !

Y : Bah ! Pus nun pensarie you que la gente eiqui sabie d’él... Anté stou admiradu !

D : Si pus él scribe muitu i fizu muitas rondas pur’ende, an fiêstas y todu, assi que las pessonas ya sabiên d’él... y poucu a poucu...

Y : An fiêstas you sei que toca biên que you ya’l vie y val meźmu la péna...

D : Tucar ? No, él nun toca a naide, mas si fala muitissimu cun todus.

Y : Si, claru... mas ven de tan loinge... y yê priêtu ! Cume yê que lus mirandeźes vutoran n’él… sera meźmu qu’Oubama mudificou’l mundu ?

D : Priêtu ? No, home ! Lus unicus Priêtus que you coineçu ya fai tiêmpu qu’eilles nun andan pur Miranda !

Y : Bon, pus you nun sei. Y él si fai biên la pulitica ?

D : Fai, yê dal PS. Y’l PSD ya habie tiêmpu que staba ende metidu, assi que la gente pensou an mudar un cachicu a ver lu que dara aquesse.

Y : PSD ? Lus Paźmadus Sangradouru Dalgu ? Yê un bandu ruinicu, tocan mal ...

D : No, home ! Cume te pones... la ostia... PSD... al partidu. Al PS yê’l sou.

Y : Que sta partidu ? Partiu-se’l la guitarra, yê ?

D : Hui ! Balga-te Dius y un burru a patadas ! Derramas-te ! Mas tu que quemiste hoije ?

Y : Un cachorru...

D : Un cachorru ? La madre sentissima, inda sos pior qu’aquesses xineźes qu’aparecen na terbizon ! Aqueilles anté comen las queluôbras !

Y : Ho ! .... Mas mira ũa couźa... nos de quiên stabamus a falar ?

D : Pus d’Artur Nunes !

Y : Artur Nunes... al cantador Muçambicanu ? Han ? Aquel de la guitarra, no ?


Açpuis inda acabei pur saber qu'agora yê'l pai d'Eloi l perźidiênte de Cicuiru y qu'Oscar tamiên ya quaisque passaba. Para mi naide vutou... inda biên !




Aquessa lhona eiqui screbida yê pura ambençon dal screbidor desse blog (cadernu).

26/10/09

Lus gueiteirus de Llion son cume lus de Miranda

Gueiteirus de Llion nal campyonatu de gaitas dal Peis Llionés

Quedei de boca abiêrta al ver que lus gueiteirus de Llion tenen uns gorrus asparcidus, se no eidenticus als nuôssus. A final nun hai dubedas, somus meźmu eiguales !
Ver mas retratus eiqui.
Retratu Peio Garcia / leonoticias.com

25/10/09

Gueiteirus la Raya an Llion !

Lus Gueiteirus de Custantin stubirun onte, sabadu, an Llion pr'un cuncursu de gaitas. Yê péna, lus nuôssus nun gañorun nada, mas talveç pa l'añu ya sera. Hai que suliñar al fatu deilles haberan idu anté Llion y'l de fatu de tené-mus de nuôvu cuntatus cun aquestas tiêrras, adonde hai gente, que son, eilles, cume nos. Pa la prossima hai mas...
Ala queda eiqui dezidu, pur anquantu inda pudeis ler la nuôva nal jurnal de Llion.

Al pendon de Cicuiru

Al tiêmpu nun fui muitu pr’andar eiqui a charlar cun vos y cuntar-vus las couźas de Cicuiru y de lus sous arredores. Mas hoije eiqui vamus a falar dal pendon de Cicuiru. Cume l’habeis vidu ya ende vus falei de la pendoneta, qu’an Cicuiru chama-mus bandeira. Pus agora hai que cuntar dalgu suôbre’l pendon !

Inda nun cheguei a vé-lu, purque sta mui biên guardadicu n’eigreija y mui ralas vezes se saca afuôra. Mas houbu quiên me falou d'él. Segundu’l que you oubie yê mui asparcidu als de Llion. Yê feitu d'un palu gordu mui altu y que peźa bastante. Solu al mas fuôrte de lus moçus l puôde llebar. Ten el muita proua purque assi amostra als outrus que ten fuôrça !

Alcinu cu'la bandeira, pendoneta


Eiqui vai mas ou menus cume me cuntoran: al palu yêra altu purque tenie que se ver de loinge, anté passaba purriba lus telladus que n’aquele tiêmpu nun yêran assi tan altus y habie poucas caźas.

N’eigreija, al palu arrecadaba-se pur an riba uas varas (tipu las de culgar lus chouriçus) qu'hai inda hoije n'eigreija. Deziên-me que nun yêra façel de puner eilli al palu !Al pendon yê vurmeillu, y ten curdones vurmeillus y amariêllus c'uas pulrretas nas puntas.
Yêra nurmal d'iren al lladu mas dous moçus que quandu habie aire pegaban dal pendon pulus curdones. Al de Custantin yê eigualicu y inda lu sacan de vezes an quandu, an Cicuiru ya no. Al fatu de seren eidenticus nus dous pobus puodes antender purque yêran d'antañu ligadus de maneira "administratiba". Ya que Custantin solu se çparou de Cicuiru nal 31 de Dezembru de 1936.
Queda-mus a saber se tamien lus hai an outrus pobus de la Raya. You pensu qu'an Samartinu debe de ser defrente. An Cicuiru, al pendon chaman-lu pendon, y la pendoneta yê la bandeira. An Custantin al pendon yê'l standarte. Deixu-vus eiqui un anllaç pr'un cadernu qu'amostra dalguns de lus pendones de Llion.
Agora inda mus queda saber, sera al pendon mui viêllu ? Se no, anton quiêr dezir que siêmpre tubimus relaçones cun Aliste, Sayagu y Llion anté hai poucu. Hai quiên diç que la dança de lus palus permite saber an que pobu se fala/falabasse mirandés. Agora tamiên se puôde dezir que donde oubira un pendon, falasse ou falousse mirandés ou dalgu mui asparcidu...

24/09/09

La pendoneta de Cicuiru

22/09/09

Toponimiya de Samartinu

Aquestes chamadeires de Samartinu fuerun-me dades pur miu pai y’l tiu Juan an Samartinu nal die 30 d’Agostu dal 2009 pula tardica na ruga las Cabiyancas. Als chamadeires stan an nurmativa stur-llionéźa.


Purmeiru, hai que nutar qu’al nome ouficial dal pobu yê “San Martino” (San Martinu), anque tal numinaçon nunca me tenga achegada als oubides. You siêmpre oubie Samartinu, que seya pur boca de miu pai, d’alla natural, ou de sue mai, mie bo Źabel. Tal fenomenu tamiên s’acha perźente an Cicuiru y Custantin adonde al cabéçu la Lluç yê tamiên chamadu Samarcus ou San Marcus.


Nota-se la queyida de la “g” antervocalica an palabras cume: Antrauas, Nueira,... An que siêmpre you pensei que tal fenomenu nun acuntecie an Samartinu. Nota-se tamiên l’uźu de “ll” y “y” a la par un de l’outru, cunforme las pessonas (i.e : Mellon, Meyon). Aquestu yê’l qu’acuntece an Llionés : cuneyu (Llio.), cuneillu (Mir.).

La lista qu’eiqui sigue inda tenera algũas faltas, nal sentidu que nun debe de star cumpreta. Pus tiu Juan falaba muitu y a las vezes al lapeç nun cunseguie screbir ls nomes tan purreires que salien de la su’boca. Pur issu, piêdu a quiên sabe mas qu’eiqui m'als ponga. Ya assi c’ũa lista mas afinada, als chamadeires daquesta tiêrra seran açpuis publicades nal sitiu dals “chamadeiros” d’Amadeu Ferreira, desta veç an nurmativa mirandéźa.

Un quementairu suôbre dalguns nomes queda pur publicar nal centificu eilustradu. Ya se fera de brebe.


Chamadeiru de las tiêrras :

Al Toural
Aragon
Garbançalinas
Castrellon
Cabiyancas
Trubiêscu
Al Mulinu la Raya
Las Trés Marras
Spinacoźa
Curril
Fuônte Stebe
Cabeçu Conceillu
Castrellon
Pçeiron
Barreira de Veigas
Las Antrauas / Las Antrauguas
La Ramalla – La Ramaya
Als Llamedeires
La Pila
Al Meyon – Al Mellon
Las Fragas
La Chana
La Trebanqueira
Al Cudessu
Adroźo
Adroźinu
Val de Conde
Vellarinu
La Junqueira
Al Cabeçu Altu
La Güeira
Valles Seques
Ourriêta Mariya
Ourriêta Cuba
La Caźeta
Peiña Redondu
Las Lumbranças
Scubal
Faleital
Cabeçu dals Açores
Murgueira
La Matracuôla
Las Peźetas
La Rebulleira
Lleirueles
Al Queimadu
La Caźica
Als Portes
Al Mulinu Pires
Val de Canal
Cañamal
Peiñas de Gordu
La Duôrna
Peiña la Vela
La Turezilla
La Barreira dals Terrones
Al Cerradu dals Terrones
Las Almas
Al Piźon
Als Llambisqueires
La Chana
La Llubéra
Las Urtigas
Lus Picones
Las Mangas
Als Scubes
La Vuôlta
Al Terren
Als Chanes
Als Taberneires
Al Xardinal
Las Ançarradeiras
La Chaneira
Peiña Llastra
Val de Castru
Las Bordas
Antoñu Stéba
Al Siêrru
La Ciêrba
Al Checalle
Al Turril
Als Picones
Ourriêta Lluôbu
Cerradu Pintu
Ourriêta las Fragas
Val de las Loijas
Valle Redondu
Valles Gamones
Tabura (?)
Funtaninas
Ancruzelladas
Ourriêta Cuba
Val de Peñedus / Val de Penedus
Val de Castru
Patada dal Mouru / Piźacada dal Mouru
Llagonica
La Paradeira


Huôrtas:

Faceira de Baixu
Faceira de Riba
La Négra
La Puônte Queyida
Las Nueiras
La Veiga
Als Strigales
Sant Cristu
Llinares
Agaliana
Al Queimadu - Val Queimadu (La meźma couźa ?)
Caracosta
Pçeirueles
Mulinu Grande

19/09/09

Centificus Cicuiranus chegan a cuncluzones

Publicamus hoije ũa nuticias mui special que la nuôssa eiquipa d’ambestigaçon acabou agora meźmu de publicar nal “The Economist”. Al reźultadu de varius añus d’ambestigaçon nal tema de las relaçones antre saber y deñeiru yê que l’home quantu menus sabe, mas deñeiru gaña !

Reźulbimus hoije publicar aquestu reźultadu eisencial. Agora eiqui ven la teorie :

-Toda la giênte sabe que saber yê puder y anton putencia.
-Al tiêmpu yê deñeiru.

Nissu vamus a ũa pouca de fizica. Sabemus todus que Putencia=Traballu/Tiêmpu, pus tal couźa yê simples d’antender, ya que mas rapidu se fai un traballu, mas putencia un ten. Cume dezidu mas arriba, Saber=Putencia y Traballu=Deñeiru.
Al xefe de l'ambestigaçon Cicuirana y l'angeñeiru de las chabolas


De tal maneira que tenemus qu’al saber yê: Saber=Traballu/Deñeiru.

Y anton l’antrigante yê qu’achamus que: Deñeiru=Traballu/Saber.

Ou seya, menus un sabe mas deñeiru un gaña !!! Y issu tantu da al traballu feitu.... A final, achemus un eiźemplu praticu pra cunfirmar la nuôssa teorie: Runaldu ! Pus el nun sabe nada (sabe currer atras d’ũa bola) y’l traballu nun sera muitu. Y ya cume se sabe gaña muitissimu deñeiru ! Sta la nuôssa teorie cumprobada !

Agora ya you’l dixe al chaboleiru que nun stude mas se quiêr tener deñeiru na vida, you nesse sentidu ya stou fudidu...

07/09/09

Al Naźu ya sta ende !

Y anton eiqui ven al Naźu, ya ampeçadu nal Sabadu. Que buônu ! Nun sei que vus dezir se no que gusterie d’allar star. Mas oubie cuntar ũa, ũa que se passou hoije pu’la tardica.
Purgrama'l Naźu*

Yêra un viêllicu que staba eilli santadu y cume agora al Prainu yê mui coinecidu aparece tamiên gente de Purtual; Bon, d’alla baixu quiêru you dezir.
Nissu anton, aparecen dues gaijas bien de-leis an frente al viêllicu. Las dues tipas cume yêran dal Portu i que gustaban de dar nu pelu, van-s’al viêllu y qu’al dizen assi:

-Ah ! Oh Velhinho ! O que feria com duas gajas tan tan boas como nos ?

-You ? You cun vos nada ! Mas c’ũa duzia assi cume vos nesse palleiru y ũa candeya vurmeilla punerie-me ricu an dous diês !

Y cume las gaijas nun sabiên lu qu’habiên d’arrespunder assi se quedoran meyu de tacha abiêrta ! An quantu’l viêllu cuntinou sentadu a la selombra, las manus an riba la cayata, cume quiên dalgu aspera y que nun mas ven...
* Aquesta giênte que fai issu nun sei an que lliêngua scriben... Nun s'aperceba nadica se quiêra ! Bon traduzu; nissu hai qu'antender : FIÊSTAS AN HONRA DE LA NUÔSSA SEÑORA'L NAŹU, 5 anté 8 de Setembru dal 2009, PRUÔBA.

03/09/09

Las mouras d’Aliste

Acunteciu soutru die durante las fiêstas de San Roque ; salie you dal bar « Villa » d’Alcañiças quandu al fin de la caleija tube la suôrte de puder spreitarolar très mouras Alistanas ! Mas qu’apariçon tan fermoźa ! Trés llougu d’ũa sola veç yêra de mas pra mie… Purque cume se sabe las mouras siêmpre aparecen solas y al pie d’ũa funtanina ! So se fur ũa funtanina chamada San Miguel purque aende na praça central d’Alcañiças charcas d’auga hai poucas !

Las mouras de San Roque


An fin aende m’apareciêren aquessas almas d’outru mundu, tan jeituźicas y biên de-leis a la maneira que you mas gustu (outrus diran cume you) ! Mas nun antendu anton cume pudiên ser très… Nun sei se fui las cerbeijas qu’habie you buidu, mas ostia, habie eilli mouras a trésdobrar !

Nun soube qu’al serie l’ancantu, mas tamiên hai que tener cuidadu cun issu. You biên sei que quiên nun s’arreźolve a nada nun ten prazer, niên reźultadu. Mas olha ! Deixa-lu, açpuis l’alegriya yê outra y niên siêmpre yê cume un julga. Assi cun todu, saquei al retratu (siên sacar outra couźa) y puje-m’andar antes qu’eillas mirassen pra mie y me pedissan pra’l rumper l’ancantu…
Açpuis al chegar an Cicuiru inda'l cuntei a Dalfin tal apariçon, mas él niên m'acreditou, diç que trés nun pudie ser. Sera que suñei ? S'assi fui, fui suôñu buônu !

Quiên anda a rouba las huôrtas ?

La sumana passada dalgũas huôrtas dal Pradu Cicuiranu sufrirun d’un roubu zgraciadu de pepinus, tomatus y seladas. Pra quei deziês-vos... Y you que sei ! Vus arrespondu you. Mas aquissu de tomatus y pepinus yê couźa straña. Cun tals aparatus debe de lus haber que quiêren amustrar que ya nun son machorrus ! Nun sei, digu you issu assi.
Al pradu a l'anuiteçer

Mas carallu, quandu demus pur cuônta ya nun habie nada nas huôrtas ! Ciganus a roubar d’issu tamiên ya nun hai ou anton yê que la crize sta inda mas fuôrte que you pensaba... ou anton quiês ver que fui l gamuzinu que s’atirou a eillas ! Ya cun l’ajuda de lus facanitus, aqueilles barabotas de mocu aguçadu y de tomatus nuôvus biên puderan fazer sopa !

02/09/09

Siên cidra a la selombra la maçaneira...

Tanta fruita que se straga pur aquestes tiêmpus an Cicuiru. Las maçanas y las péras qu’apudrecen pul chanu, yê ancrible ! Bon, inda lus hai que cun maçanas fazen aquiellu qu’eilles van chamandu « cumpota ». Nada ruin, anté yê biên buônu pur esses tiêmpus inda caliêntotes al salir dal frigorificu.
Un carru a la selombra la maçaneira...

Mas quei ? Nun se puôde fazer mas nada daquesta fruita toda ? Y que tal de fazer cidra ? Yê péna que naide s’antresse pur issu. Y quiên diç Cicuiru, diç l restu dal Prainu. Ala coñu ! Vamus todus arrecuperar las maçanas y fazer cidra ; cidra rayana ! (Cidra Rayana, la cidra que te sacude l’alma !)

Mas no ! Naide fai nada ! Y las maçanas bichoźas alla s’apudrecen… Pudeis curtar las arbres anton ! Hen ? Quei ? No, diç aquél… Purquei ? Ha ! Fai-te selombra pra puneres alla al carru… Ya assi al cidra tamiên nun te fera mui biên pra seguires al caminu !

19/08/09

Segada feita !

Zébiliu de trator y cun fardus !

Cun essas temperaturas de chabascu, 37 graus trasdonte, 42 onte nal cabéçu la Lluç. Ya s’acabou la segada. You inda me lembru de ver cume yêra dantes cu’la fouç. Adonde la segadeira nun puodie passar, an pequeiñus recantus, iban alla lus mius abos. Naquel tiêmpu, hai uns vint’añus atras inda yêramus bastantes a acumpañar las maquinas. Mas hoije ya poucus fazen pur trigu y apénas la segadeira y un trator siêrbe pra sacar al granicu y la palla an fardus.
Falandu de fardus, habie tamiên un tiêmpu an que yêran quadradus y daba pra fazer castiêllus… Hoije son redondus y einormes… Que se l’ha de fazer, you tamiên ya nun sou d’eidade pra fazer castellicus !


La mie Mirandica yê Pulitica !


Onte passei you pur Miranda ; nun sei al que tengu qu’agora vou-me muitu pr’alla. Bõn... Baixu you la ruga de la llibrerie, passu la caźa la cultura y cayu na praça central en frente dous cartazes einormes... y mui puliticus.
Nissu veyu al miu grande amigu Dalfin qu’andaba eilli a tratar d’ũas flores puôstas pur uns alunus nuns cartiêllus an frente la cambra. Y you cume nun percebu nada de pulitica fui-m’a falar cu’él a ver se me splicaba algu daquestas couźas; traie aqueilla camiźola adonde stan alla screbidu “Miranda yê la mie tiêrra”.

Dalfin : Stas tu eiqui hoije ?

You : You no y tu ?

D : Hui ! Cume te pones ! Anton adonde stas se no mas qu’eiqui ?

Y : Hen ! Ya m’iba pra Cicuiru, duôle-me la cabéça d’oubir Spañol y Purtués...

D : Andas derramadu home !

Y : Cun certeza... Mas quiên son aquestes dous fidalgus ?

D : Cume te pones ! Pus son lus que se candidatan pa las eileiçones !

Y : Ha ! Bon !... You pensei que fussen uns cantores famoźus qu’iban agora a cantarolar pa’la fiêsta de Santa Barbla !

D : Carallu stas buônu !

Y : Ho, lus puliticus tamiên cantan, mas d’outra maneira... Y issu de PSD y PS que yê ? A mie sona-me tod’eigual !

D : Pus al PS son lus de la squiêrda y al PSD son lus de la dreita !

Y : Anda carallu ! Mas al cartaç dal PS sta a la dreita y al dal PSD sta a la squiêrda de la camara ! Dalfin tu andas angañadu !

D : Ho ho ! Mas issu nun ten nada a ver, issu ten a ver cu’las eideyas ! Al PSD son lus democratas…

Y : Quei ? De gurbatas ? A Dalfin, you nun antendu nada dal que me dizes. Y you nun sei quiên ha puôstu lus cartazes, mas ya te digu, al PSD sta dal lladu squiêrdu !

D : Da ũa vuôlta !

Y : Quei ?
D : Vira-te ! Pon-te caras pal muzeu…

Y : Haaaaaaa ! Agora si ! Al PSD ya sta a la mie dreita !... Mas carallu agora stou de culu a la cambra !

Y Dalfin cume ya nun pudie mas cu’la riźa turnou a tratar de las flores, y you queidei-me cu’la mie. Anté purque PS ou PSD pra mie parece la meźma çucia ! Virei-me outra veç de caras a la cambra, mas Dalfin ya s’habie idu. Y you crie saber s’al PS chalra Mirandés...

06/08/09

Siên naide ya siên aua !

Cicuiru tiêrra de l’aua an abundencia ya nun la ten. De to’las bicas ya sol’ũa bota al liquidu que tantu mus fai falta an cada die feitu pur quiên Dius sabera. Hai caźa alla riba que nun tenen aua ya purie quatru diês ! You eiqui inda bai currendu a miêdu, da pra llabar al fucinu pu’las mañanas. Diç qu’onte inda passorun uns de la cambra a ver, mas nada de feitu. Açpuis inda mus dezirun que yê purqu’hai muites eimigrantes que van chupandu l’aua, assi que reźulta al que se sta passandu.
Rua siên naide ya siên auga

Mas, eiqui, hai que lu dezir, nunca vie Cicuiru assi tan dezertu nun branu, quaisque parece inviêrnu. Mal ! Habie un tiêmpu an que yêramus ũa carretada deilles a las nuites dende an baixu lus çreijeiru dal barriu altu. Mas hoije, naide. Hai que dezir que ya todus stan cun carrus, gaijas y mas nun sei, Cicuiru acabou. Ya apénas queda pra nos, lus qu’inda gustamus de venir ant’eiqui currer atras las piêdras de la raya ! Mas yê verdade, tamiên nun sabemus d’outru sitiu. Yê que nos nu’l peciźamus.

02/08/09

Al die de lus ampurtantes

Nun te squeças qu'al die de lus ampurtante yê pa'la sexta que ven, sabes die 7. Ye aquesse tal die adonde todus se lembran qu'antañu viviên nun pobu chamadu Cicuiru. Y yê naquesse die, y solu nesse die que todus venen pra Cicuiru a mustrar cume son de guapus y ya biên ricus ou cun moça, ya caźadus, ou cun carru ya cun perru...
Sabes yê naquesse die an que las gaijas aparecen de saya mui curta y ls gaijus, eilles yê cun gurbata...

You achu qu'eilles venen purque saben que nal die anterior, a la nuite, hai de quei anchi'l bandullu; freijones cun chouriçu...

Yê purque... you anté çcunfiyu... soutru die de la fiêsta ya nun queda naide an Cicuiru !

28/07/09

Piêdrogrifus Cicuiranus

22/07/09

Tacu ya se siênte mellor !

Tacu ya siên'l mal !
Ya vai desta mañana que Tacu se siênte dalgu melloricu. Parece que ya'l passou la Taquite, pus pul menus ya nun ten aqueillas gurgullas pretas a la punta las oureillas ! Ye que fui graças a ũa dessas bruxas pals perres que lu curou ! Inda biên, se no andarie inda cul mal... Y yê cume diç Dalfin : Achu justu !


Mas inda cunseguie ver cume fizu la bruxa ! Si home. Eilla alla'l perparou ũa mexorda que yêra meyu assi :


-100 gramas de buôsta de vaca (Cicuirana la vaca, ten de ser !).

-6 fuôllas de manjaricu crecidu al pie la funte "Tie Rita" (outra qualquiêra nun da).

-10 fuôllas de las brimes de la Duôrna (Samartinu).

-500 ml d'aguardiênte de Paradela.

-Un carolu de pan de tiu Lucas ya viêllu de trés sumanas (pul menus y se ya ten pelus inda mellor).

-3 xaras de l'altu la Lluç.

-Un pie d'urzes d'eilli al pie d'Infanes.


Y ala ya staba, la tie mexiu la galdromada aquessa, y dou-l ũa cullerada al Tacu. Coñu al perricu que si se spertou llougu, nun sei se fui pul gustu qu'aquissu debie de tener mas llougu se puju a lladrar ! Cuitadicu que xurdimiêntu, inda biên !

19/07/09

Un Samartineiru fala mirandés a la tervizon !

video

17/07/09

L'antrada Cicuiru !

L'antrada an Cicuiru

Froles y çreijas,

Çreijas ya froles !

D'un lladu inchu'l bandullu,

De l'outru cuntentu la moça !


La taquite y la gripe cuchineira

Apareciu pu’la raya un nuôvu mal que pur anquantu solu atinge lus animales. Nun se sabe biên al ciêrtu lu que yê. Uns dizen que yê ũa gripe y cume ya un de lus cuchinus de Marculinu fui anfetadu pus chaman-la, la gripe cuchineira. Mas pu’lus vistus aquesse mal tamiên ya anda pul mundu eilles pullie chaman-la, la gripe A. Pur mie yê un biên mellor nome, que you, meźmu habendu çufadu cu'eilles varias vezes, cuchinus inda nunca lus vie tussir !


Sintomas de la Taquite


Al purblema yê qu’esse mal ya passou pals perres ! Si, si ! Al nuôssu Tacu ya la ten y Oscar diç que ya’l vai a dar tratamiêntu c’ũa mescla de vinu’l Portu, cebada, yêrbas d’Ourrita’l Cucu y strume. Diç que yê dals mellores remédiês que puode haber pur’ende ! Quiên sabe y scallar ten rezon !

Mas ya vus queda eiqui l’abiźu, cuidadu que scallar al vuôssu perru tamiên ya ten la Taquite. Pur issu pungu al retratu que saquei hai poucu de la cabéça de Tacu, adonde se puôde ver, y mui biên, an cada lladu de las oureillas dues manchicas prétas.

Sendu aquissu al purmeiru sintoma dal mal de la Taquite abiźu-vus mas ũa veç pra que tengades la mas grande purdencia nessas prossimas sumanas !

Lus Cicuiranus y l’eiquelogie

Onte staba Urlandu a quemer d’un pote, a la sue puôrta quandu passa Dalfin ; venie d’alla riba y qu’al diç ?

Dalfin : Ah Carriçu que fais ?

Urlandu : Andu eiqui a quemer freijones, nun ves ?

D : Boh ! Mas vas a quemer esse pote anteiru ? Issu ye quemida pra quinze diês home !

U : Si y Tiérri inda me truxu onte uas llatas de fabada sturiana y freijones a la Basca que diç que son mui putentes qu’anté stouran !

D : Coñu ! Anté stouran ! Mas tu vas a rumpé al culu de quemer aquesses freijones todus !
Bullacas

U : Home ! Yê pra ser eiquelogicu !

D : Eiquelogicu ? Mas y cume yê que puôdes ser eiquelogicu dessa maneira !

U : Pus yê mui simples. L’outru die a la tervizon vie que se fai gazulina cun frols y yêrbas ! Y agora tamiên sei que quandu las vacas peidan, cu’l mollu aquel da pra fazer andar lus carrus !

D : Boh, boh, y anton ?

U : Pus anton comu muitus freijones y garbançus qu’assi you tamiên vou a mandar peidus. Açpuis so ye arrecupera-lus n’ũa butija y vander al gas ! Ya viste que spiêrtu sou ? Y eiquelogicu pra mas !

D : Hey ! Cume te pones home ! Derramas-te, no ?

U : Depende !

D : Quei ? Quiês un pende ?

U : No, mas y tamien tengu bullacas ende !

D : Quei ? Depende ? Un pende ?

U : No ! Diç qu'hai que las puner n'auga qu'açpuis tornan-se moles, fazen-se n'ũa papa y açpuis de seca inda se vende pra fazer un oliyu pa lus carrus, acarditas ?

D : Boh ! Boh ! Hahahaha ! Derramas-te a Chuit ! Y tu si antendes de la pelicula ?

U : Si home ! Que lu vie na tervizon !

04/07/09

L’almairu de mie buôla Calmentina

Yêra n’un daqueilles diês an que sabes que vas a la çcubiêrta dalgu qu’oubiste falar mas que nunca viste. Yêra n’un daqueilles diês an que tenes que vender la caźa de lus tous abuôlus, y que miras cume se fusse pal passadu al sentar-te nal puyal qu’inda eilli staba. Anté te parecie qu’oubiês a tie Carmelina, tie Albertina, tie Talbina, ũa a filar, outra a rendar, outra a cuźer ũa colcha, uns pantalones, ou ũa saya.
Anté te lumbres-te lus diês passadus aende a brincar cu'ls carricus, a buer lleite d'ũa malga i a scuitar las cumbersas de las tiês, lus paixarus a cantar ne la primavera.


Mas stribadu nu puyal, las manus d’un lladu y d’outru y yêra meźmu assi purque ya solu stabas tu alla, siêntadu. De tode’las maneiras al puyal ya lu eiriên a sacar dende, ya yê de poucu gustu.

Mas de la caźa sacou-se ũa mala que peźaba un tantu cume al vitelicu qu’apareciu agora nal tagallo de Zébiliu. Abrimus-lu y dende apareciêren mil maravillas. Tuallas, colchas, y rendas pur centenas. Staban eilli biên amañadas, arrecadadas cume debe de ser. Issu todu habie sidu feitu pur ũa Cicuirana, nun hai dubedas qu’anté un llençol de llinu llebaba alla un melru a quemer çreijas; pura anspiraçon tirada de la vida an Cicuiru.




Meźmu ancerradus durante tantu tiêmpu, aquessas obras cheiraban a lliberdade. La lliberdade qu’habie nessa caźa quandu un Zamoranu* pudie alla antrar siên tener miêdu qu’el venga la P.I.D.E atras d’el. Yêra un tiêmpu, yêra ũa caźa, fui ũa vida y uns llançoles que subrorun.


*: mie bo trocaba triyu y pan contra farrapus cu'lus spañoles que veniên anté Cicuiru a vê-la.

01/07/09

Lus Dançadores de Samartinu an Paris

Lus dançadores Samartineirus passorun pur Paris l’outru die ! Si si, fuôran alla purque ũa radiu d’eilli de Paris que la chaman “radio alfa” i que yê meye Purtuéźa fizu ũa grande fiêsta. Home, yêran 26000 pessonas, i poucus mirandéźes (uns trinta). Anté me sbarei cun dalguns Samartineirus ya ves !

Mas deixa-me te cuntar cume fui :

“Al passadu Deimingu viu ũa de las mas grandes fiêstas purtuéźas realizada an Ouropa y que occuriu an Paris. Reuniu ũas 26000 pessonas, y neillas habie un poucu mas de 20 Mirandéźes, mellor dezir, Samartineirus. Habiên eilles venidu de Burdeus pra fazer ũa cousa mui special, yê ũa couźa que poucus habiên chegadu a ver eilli anté soutru die; veniên a dançar la dança de lus palus. Lus Dançadores de Samartinu tenen dalgu special, al traige.

Ampeçandu

Yê issu que lus fai defrente de lus outrus. Eilles, a biên dezir, van vestidus de fatus que quaisque parecen menistrus. Nals fatus llieban a mode fitas de farrapus de culor clara, y an riba la cabéça vai un chapeu cun fluricas brancas.




Saltandu

Esse grupu naciu fai trés añus an Burdeus. An que lus Dançadores Samartineirus de Burdeus han tubidu outrus tiêmpus de gloria, al grupu zaparciu pra vuôlver a nacer an 2006. Y ya nesse ultimu Deimingu staban eilles a beilar an Paris. Pra la giênte deilli que sta siêmpre acustumada a ver al mesmu fulklore (las danças dal Miñu) fui un spantu de ver aqueilla mucidade a dançar cun palus i al son dun strumiêntu biên strañu pr’eilles; la gaita de fuolle.


Ya acabandu !


Lus rapazes faziêren tod’las danças qu’habiên daprendidu y biên deillas qu’éran, dal 25 abiêrtu anté’l castiêllu habie pra quiên crie ver ! Ya assi, fui mas ũa maneira pra falar de Mirandica i de las sues tradiçones an tiêrras d’afuôra.”

Hai que revendicar... anté quandu s'inche al bandullu !


Y açpuis tamiên fui purreiru purque s’acunchegou la hora d’anchi’l bandullu y habiêmus traidu bastante pra nun passar fame; muletes, chouriçu, queiju pra quemer y çumu anté vinu de Sandin pra buer.


Purtuéźas a beilar

Açpuis tamiên l die llougu se fui, mas viêmus a Quim Barreirus, Mariza, Dalfins, y tamiên Toni Carreira, mas issu yêra mas pra lus marifuźas, nos ya nun quedemus a bé-lu !

27/06/09

Las apabardas de la Lluç !

Indiyus a la feira de la Lluç (retratu de tiu Almendra)

Diyos ! Indiyus ! Ne la Lluç ! Boh, mas y issu aora ??? D’adonde saliêren eilles ?

Han ?

D’un camion dende atras ?! Quei ?! Tenes la certeza ?! Ah cumpadre que mundu !

Llebaran un cerradu ende nun aterladu ?


Y tocan fraita, ya viste ? Quiês ver que tamiên tenen ende cañonas scundidas ?

Cun catanu ! Ya viste que tamiên tenen capas d’honras... y cun prumas !!! Parecen ũas apabardas la ostia !


Ho ! Mas aposte que sera pra llimpar al culu quandu van a cagar tras d’ũa peiña, no ?

Ha ! Mas eilles biên tocan, mas nun la tocan cume you la tocu... la gaita...

Mona y Caramona : burras Samartineiras

Mona y Caramona son dues burricas Samartineiras, son las de tiu Juan. El biên gusta deillas, y you tamiên. Fai uns diêzicus atras passei de chaça pur Samartinu, pulli pul barriu las Cabiyancas. Y eilli andaban las dues a puxar pur ũas yêrbas inda verdes al recantu d’ũa caźa.


Mona y Caramona

You : Hey ! Anton rapazas que tal andais hoije ?

Mona : Ha Tiégui ?! Ha valiênte que veniês-te de bicicleta !

Caramona : Pus mira, eiqui andamus... a tras de las ultimas yêrbicas verdes de las Cabiyancas, ya açpuis Juan mus llibera ende mas a baixu...

Y : Al pie al ribeiru, no ?

M : Home si ! Pulli hai de quei anchi’l bandullu, eiqui ya no.

C : Ha mas diç-mus alla tu qu’andas nesse mundu afuôra...

M : Si que nos ya sabes andames siêmpre als tombes y ya deiqui nun saleremes…

C : Mira qu’houbie dezir que vai haber eileiçones an Miranda, yê verdade ?

Y : Si rapazas yê verdade. Mas hai ende ũa couźa que nun me gusta muitu...

C : Boh! Anton !? Mas que yê ?

Y : Yê que la nuôssa lliêngua ya sta a antrar muitu nesse purcessu eileitivu. Y vai haber quiên apurbeite issu, ya se sabe.

M : Anda ! Tenes rezon, agora que la nuôssa lliêngua passou a tener fama, ya lus puliticus van aprofitar...

C : Home ! Issu ya se sabe... lus puliticus son todus uns aprofitas; tamiên arrepañan todu. Deñeiru, sentimiêntus y anté lus pensamiêntus de las pessonas. Eilles andan siêmpre ne la moda, y la moda hoije yê al mirandés !

M : Pul menus ya se falara mirandés !

Y : Nun tengu assi tanta certeza. Al que yê ciêrtu yê que las eineiciativas de la cambra van-s’a multiplicar, solu pur dezir que fazen. Que sabeis tantu cume you que biên poucu faziêren anté hoije... Spertan-se agora qu’hai çurça pra sustricar !

M : Tenes rezon ah Tiégui ! Nun te métas nissu home !

Y : You no. Mas tengu miêdu que lus pursores se meten nissu, qu’apañan çgueira y que nun beyan lu que realmiênte yê !

C : La pulitica yê fudida. La nuossa lliêngua yê pura, mas fragel nun peciźa de puliticus a stribaran-se neilla !

Y : Tamiên digu ah Carmona !

M : Houbie dezir que la nuôssa lliêngua tamiên ye falada an Spaña, ya nun sei quiên me lu dixu... que couźa ! Yê verdade ?

C : Bah ! Y issu ?

Y : Si yê verdade, hai muitus an Spaña que fala de maneira assemellada a la nuôssa. Que cantan cume nos, que beilan y viven de la meźma maneira. Yê assi, mas ya fai tiêmpu que se partiêren las puôntes antre nos y eilles, y muitu que se secou la güeira que fazie muber al nuôssu pobu juntu.

C : Mas y ya lus viste ? Cume son ?

Y : Son cume vos. Eigualicus, llanudus y gentiles. Hai quiên lus chame Zamoranus ou Llionéźes. Mas tantu vos cume eilles sodes todus de la meźma raça.

M : Mas anton tenemus de lus coincer !

Y : Un die llebarei-vus a eilles...

C : Tu yê que sos. Home nun hai quiên te dumine !

M : Mas anton se son cume nos, i que falamus eigual purquei nun fazemus dalgu cun eilles ?

Y : Y quei ?

C y M : Un Peis !!!

Y : hahaha ! Un peis !

C : Si si, y lus puliticus, todes pr’ũa foya !

Dende Carmona riu-se muitu, fui quandu'l saquei al retratu que vedes arriba de la pageina.

Y : Teneis buônas eideyas ! Mas cumplicadas, you achu que suñais muitu. Anfin tengu de marchar rapazas.

M : Queda-te cun nos, vamus a refazer al mundu an vuôlta desse tagallu de yêrba.

Y : No, no tengu que m’ir a ber la mie moça... s’eilla sabe qu’andei cun vos, nun sei lu que me fai...

C : Ha bon, yê fudida anton ! Bon ala, anton porta-te biên.

Y : Si si, siêmpre ! Y vos tamiên !

M : Un die destes a ver se mus trayes un desses llionéses, cume tu lus chamas…

Y : Pus un die destes ya vus trayu un pra tucardes al badallu cun él.

Y : Ala, anté !

C : Anté ! Que Dius te guiye !

30/05/09

Ya hai tiêmpu !

Van mudandu las couźas pur Cicuiru. Quandu al retratu fui sacadu, mas ou menus 30 añus atras aposte que miu abo Manuel nun pensava que deilli an poucu ya las iba a vender todas, las vacas. Y niên se quiêra tiu Abilyu, eilli siêntadu nu puyal pensarie un die que la sue caźa starie meyu sbarullada cume sta hoije !

La rua de L'Abadiya hai 30 añus


Ya agora hai zgotus, mas inda dalguas buôstas se puôden ver sumiyadas pur ende. Buôstas de la ultima tropa de vacas Cicuiranas. Puyales yê que ya nun hai, tiês a filar y a charlar an vuôlta de la renda tampoucu. Cum'al pudeis ver, la ruga sta a renacer... y deiqui an poucu ya vuôlvera a ser purreirica !

La rua de l'Abadiya (siên Abade), hoije

Ya stan an bun caminu !

Alla van eillas, las çreijas de Cicuiru. Mas niên pur issu, astañu nun me pareçen mui gichas; son pequerricas. Mas ya apareciêren las primeiras, las vurmeillas, ya hai uns diês atras. Nun me parecen ruin... ya agora quedo-me a la spera de las verdadeiras Cicuiranas, las de miêl !
Las çreijas nal die 10 de Mayu...

24/05/09

Paraiźu Natural


Ostina ! Arrecoñu ! Inda biên que yê Paraiźu Natural... se no aposte que stariêmus a bañar an merda, no ? Gracia a lus feirantes de San Marcus pu'la cuntribuçon a essas couźas !!! Açpuis quiên yê que vai a apanar lus plasticus metidus ne las xaras de Mubeirus, han ???