20-05-2008

Acabei de nacer nal Prainu !

Staba you biên. Sentie-me biên adonde staba, mas nun sei l qu’yêra aquiêllu que staba a medrar an mi. Adonde staba yêra un mundu, un mundu adonde solu, solu staba you.
Nun tenie neceçidades de coinecer a naide, tamiên solu staba you nal miu mundu, y tenie todu siên l pedir. Açpuis, un die sentie algu, ũa couźa que nun sei splicar. Yêra cum ũa fuôrça que m’ampurraba. You biên tantaba de m’agarrar, mas alla nun tenie adonde, nunca habie nececitadu pra me stribar y nun habie sitiu pra m’agarrar.
Acabadu de nacer antre AldiNuôva y Infanes

Nun querie salir, so que sentie aqueilla couźa, cada vez mas, parcie que m’iba chubiêndu pul cuôrpu. Y cu’la curźidade decedie-me deixar fazer ; al miu mundu staba a fugir de mi. Agora yêra tarde de mas, y nunca mas puôderie arrecular.
Y quandu me dei decuônta al miu mundu habie zaparcidu. Y llougu sentie la gana de me stribar an algu. An algu de duru que m’ajuderie pra siêmpre y abrie lus uôllus. An purmeiru tode staba brancu… y aparciu-m’al Prainu !

19-05-2008

Deitei-me n’ũas froles a ver se passaban las dulores…




DEITEI-ME N’ŨAS FROLES


Un die vie froles,
Pensei que gustaries deillas.
Deitei-me neillas,
A ver se passaban las dulores.

Hoije inda stou alla deitadu,
Aspera de ti,
Inda andu pur’qui,
Quandu venes al miu lladu ?


Tiégui Albes, 18 de Mayu 2008, Paris.

Ũa Biqui an Mirandés --> Wikipédia !


Apareciu hai solu poucus dies la nuôssa Biqui (Wikipédia); pur fin ende la tenemus. La Biqui inda sta nal palleiru y ten peciźu de se criar y medrar algu nal seyu de nos todus. Pur’issu tenemus qu’alla screbir y screbir pa la fazer vivir.
Piêdu a lus que quiêran y que saben d’ampeçar poucu a poucu a screbir ne la nuôssa Biqui para que crecida puôda salir a la lluç dal mundu !


Hai un añu que la Raya anda pur'ende !

La Raya cun centenu

Fai hoije un añu que la Raya anda pu l'Anterneta ! Un añu qu'andu pur'ende screbindu y falandu de Samartinu, Cicuiru, Custantin y Paradela.
Que seya pur muitus inda, y ya ende deixu lus mius parabienes a quiên scribe esse cadernu, quiêr dezir, you !

16-05-2008

Tiu Maniêllas de Miranda y l sous apostulus

Cum se pon Miranda, derrama-se !!! Serie al que dirie un cicuiranu que coineçu biên se fussa él a screbir issu. Lus homes de las maniêllas son lus que gustan muitu de gastar deñeiru an grandes obras publicas pal feturu y nada an pequeiñas obras dal die a die.

Amañar un campu de futebol an Cicuiru yê assi tan cumplicadu cum’issu ? NO.

Uns cestus pra jugar « Basket » (Baçqueta) yê assi tan deficél d’arranjar ? NO.

Respeitar ũa lliêngua yê deficél ? NO, mas pra d’alguns parece que si !

Hai couźas nessa tiêrra que son duras d’antender y mas inda d’aceitar cum la perda de l’Ounebersidade ou l no respeitu de la lliêngua pur las anstituçones puliticas.
Solu vou deixar ende uns très eisemplus, pra vos verdes y pensardes la situaçon actual…


La feira de la Lluç y lus plasticus qu’alla se queden :
La feira de la Lluç yê cada ultimu Deimingu dal més d’Abril, mas issu nun amporta. Al qu’amporte son lus sacus plasticus, lus cartones, lus restus biologicus (merda, fruita, carnes, …), lus cachus de tiêndas y mas que niên cuôntu qu’alla se quedan volandu d’une lladu y d’outru cu’las ganas de l’air !
Agora piêdu : Purqui’que las camaras de Miranda y d’Alcañiças nun s’ajuntan pra puner caxotes dal lixu ? Caxotes nesse sitiu que nun sei se sabeis mas que fai parte dal Parque Natural dal Duiru !!!

Inda biên que yê de nuite, eimagina-tu se fusse de die !!!


La feira sendu nun Deimingu purqui’qu’al lixu solu yê apañadu ne la Terça dal lladu Purtués y ne la Quarta dal lladu Spañol ? Cula fuôrça de l’air que staba naquesses dies, varius plasticus s’ancuôntran agora a mas d’un kilontru dal Cabéçu de la Lluç !



Plasticus pul castru de la Lluç...


Al que se puôde fazer pa’lus apañar ? Mellor question serie : cum fazer pra que las pessonas nun lus deitan al suôlu ?
Respuôsta : Anstalar caxotes, y nun so, tamiên hai que poner la GNR y la Guardia Civil a tras de lus comerciantes para que quandu se van nun deixen tod’issu a tras deilles, nun parque natural !!!


Ounebersidade :

Nesse caźu nun vou a dezir grande couźa, purque ya zde l’añu passadu hai muitu que fui screbidu. Mas hai poucus dies la camara de Miranda fizu outra merda punendu un circu meźmu an frente de l’Ounebersidade ! Agora eimaginai al que lus alunus fueren a pensar dissu !!! « La camara sta a fazer poucu de nos » solu issu yê que puôdiên pensar.





Anstalaçon dal circu an frente de l'UTAD fetugrafie pauliteiros de Miranda




Nissu llougu se vei que la camara ten-mus ende un duplu çcursu deziêndu an frente de lus médius que quiêr tantar todu pra cunservar eiducaçon superior an Miranda, mas que ne la rialdade nada fai, y pior inda cunsigue fazer poucu de lus alunus !


Lliêngua :

Houbu uns méźes atras ũa repurtaige suôbre al Mirandés nal « Canal Historia » y ũa couźa mui straña yê que nun aparece alla ningun repreźentante de la camara de Miranda ! Purquei ? Pur ciêrtu que se you fusse jurnalista l purmeiru sitiu adonde you irie serie a la camara de Miranda, aculladora y proteitora de la lliêngua dal sou pobu, pensarie you. Mas starie biên angañadu ! Anton l qu’hai que pensar d’issu ?

A mie, simplesmiênte me parece que la camara sta a fazer un duplu çcursu, botandu al minimu de Mirandés pulas rugas de Miranda (solu pra dezir « si home ! Falasse nun vés ? ») y minimu Mirandés tamiên pu’lus agendas culturales mustrandu a lus turistas que si se cultiva algu de defrente eiqui.
Y açpuis mas nada yê feitu… Aulas oubrigatorias, nada ! Purquei ? Anton se yê lliêngua oufecial !

La Pruôba tamiên ya ten cadernu !


L'outru die si houbu a la Lluç quiên me dixu que la Pruôba ya tenie cadernu (blog). Hoije llembru-se me tal couźa y fui-me a la sue precura ! Y si yê verdade, la Pruôba ten cadernu. Chama-se "la boç dal pobo" y pur'acaźu sta biên scritu, cum you gustu de ver... anque tengu que dezir que las quelores nun me gustan muitu, an fin issu nun ampuôrta muitu.

15-05-2008

Claudiu Juan, pintor Cicuiranu

Claudiu yê un rapaç de Cicuiru, qu’apeźar dal sou purblema fizicu que cunsigue ultrapassar nal die a die turnou-se nun grande pintor dal Prainu. Abriu-se hai poucus dies un cadernu (blog) adonde amostra las sues belas artes y adonde las amostra al publicu. Deiqui an poucu tiempu seran puôstas varias pinturas pra que puôdades las admirar cum you las admirei.
Pudeis ver al cadernu an http://claudiojoao.blogspot.com/

Cadernu « Nun hai mas »


Apareciu un nuôvu cadernu (blog) an Sturianu screbidu pur dous outores, un de Miranda i outru de Uviéu. Cada un deilles vive n’ũa grande capital, Paris y Madrid. Esse cadernu que se chama « Nun hai mas » fala de couźas y d’outras de la vida, y dal qu’acuntéce pur’ende deziêndu siêmpre que nun hai mas… sperandu que vuôlva, cum dantes !
Pudeis ir ver esse nuôvu cadernu an http://nunhaimas.blogspot.com/

Hoije : Nos eiqui y vos pullie


Hoije yê l purmeiru Diariu Degetal de l’Anterneta an Mirandés. Yê screbidu pur Almendra, un anternouta de Sandin. Yê ampurtante d’apoyar esse tipu d’eineciativas, naquesses dies an que la camara de Miranda nun parece star dal lladu dal Mirandés, lliêngua de Miranda.
Pa lu ver, pudeis cunsultar http://www.sendim.net/

23-04-2008

Al fular, tradiçon Purtuéźa de la Pascua

Al fular yê ũa tradiçon purtuéźa que tamiên se fai an Miranda. Yê ũa buôlla de pan, cun ou siên uôbus, mas cun chicha de cuchinu, muita chicha. De maneira general, cun preźuntu frescu ou sécu y cun chouriçu. Cunforme al que s’apaña y l qu’un ten.

Chicha de cuchinu

Nin siêmpre se ponen uôbus, ya qu’antes nin todus lus teniên ! Al fular ten ũa grande simbolica Cristana anque muitas pessonas lu fazen siên saber verdadeiramiênte purquei. Ende, debreve vus splicu las segueneficaçones de lus angrediyentes qu’hai nessa grande receita.


Ũa de las buôllas de pan y l que sobra d'un chouriçu Zamuranu
Puner uôbus ten la simbolica de la reźureiçon dal Cristu. La chicha preźente nal pan yê repreźentativa dal cuôrpu dal Cristu. Y l facto de-l partir antre todus, amigus ou familiares, repreźenta la ultima céna.

Al fular nal fornu
Nurmalmiênte, nal die de la Pascua, al cura passa pur tod’las caźas pa las benzir y yê nurmal de l’oufrecer un quechicu dal fular, a la par tamiên d’un pocu de deñeiru…mas issu yê outra couźa !


Al fular llougu sacadu dal fornu

Nin tod’las pessonas saben fazer fular. Pa lu saber fazer yê peçiźu saber fazer pan, ou seya saber biên amassar.

L "culu" dal fular y ũa tabafeya

Quandu éra pequeiñu, llembru-me de ber mi mai, Carolina, y mi bo a amassar l pan y l fular. Cuziên-lu nal fornu de l’Abadia. Un fornu de 1736 ya hoije quaisqu’an rúinas.


Partindu l fular

Ende deixu-vus ũa fetugrafie mas dal fular que fiç cun mi mai pa la Pascua. Pus si… nun tube tiêmpu de las puner antes !

L fular prontu para quemer

22-04-2008

Samartinu, la tiêrra de las froles

Samartinu, metidu nun valle adonde se fala un Mirandés an que ya you falei eiqui. Yê tamiên un de lus pobus lus mas frolidus de la raia, algu cum Arzelleira dal lladu d’Aliste.

Ende deixu-vus dalgũas fetugrafies que fuôran tiradas nal passadu veranu.
Mira, solu pra festejar al bun tiêmpu qu’ende mus ven !

Purmeirus passus d’ũa sploradora…

Açpuis mie mai llaba nal tanque, diç eilla !

15-04-2008

Eloy y la santissima cruç sagrada de San Juan

L’outru die vie a Eloy tode cuntenticu de la vida purque alla habie cunvencidu l sou pai pal cumprar un busca cacharus.
Aquél busca cacharus si tenie ũa sençeblidade biên buôna, diç que cunseguie apañar al metal meźmu que tubisse a mas de très métrus de fundu !

Anté you... nunca habie vistu tal couźa. « Ven dal Portu » diç m’él. « Yê ũa de las mellores maquinas dal marcadu » diç él cun muita de proua.
A partir d’ende llougu pensei, issu inda yê cum las maquinas d’Oscar… son siêmpre las mellores.

You : Y tu l quandas a fazer ?

Eloy : Andu a uźar l mui nuôvu busca cacharus que manda carallu. Mira ten agullas que se méxen quandu me méxu. Fai un « piuiu » qu'anté paréce al catrapilu de tiu Fuyascas d'Infanes. Y anté ten un canastru pa meté-l café. Mas you pongu alla Çumol sabor peçegu-banana… al café amarga !

You : Bah ! Que biên home !

Eloy : You agora ya sei l que quiêru fazer mas tarde… quiêru ser anvestigador dessas couźas de las cruzes, de las foyas qu’hai pur’ende ne las piêdras, y d’aquissu todu.

You : Anton si ! Mas y l quandas a fazer agora ?

Eloy : Andu a treinar haber l qu’ancuôntru…

You : Se quiês scondu-te ũas cruas pur baixu d’essas buôstas de las vacas ?

Eloy : Oh ! Issu ya you l fiç…

You : Y anton ?

Eloy : Oh ! Nun las achu !

08-04-2008

Apaga la chama antes que chiçque la Cañada !


Staban onte a la nuite lus Cicuiranus de siêmpre a la caźa dal pobu mirandu pa la tervizon. Falaban de la chama de lus jogus Oulempicus y de la sue passaige an Paris.




-Dalfin : Arre carallu ! Cum se ponen ! Mirai a tiu Bunitu… metiran la chama Oulempica nũa carreira pra que deya la vuôlta pur Paris.

-Tiu Bunitu : Mbah ! Aquesses Francéźes si son biên muôrte-fuges ! Meter ũa chama nũa carreira… Yê… Yê cum se you punisse las mies cañonas nun avion pa las llevar a la Baglina !!!

-Dalfin : Diç qu’hai uns que la queriên apagar !

-Tiu Bunitu : Pues y que l’apagassen que mas mus da a nos ! Vuôlvien a acendé-la ! You quand’apagu al miu llume naide fala d’issu carallu !

-Dalfin : No, mas dizen que yê ũa storia de pulitica qu’hai que l’apagar, mas an quantu y no nun s’apaga.

-Tiu Bunitu : Ostia ! Si andais biên maradus ! Pus ide apaga-la… y que nun me vas apagar tamiên la lluç dal cabañal que deixei arder ?

-Urlandu : Ah mas you sei cum l’apagar !

-Dalfin : Y anton cum fazes ?

-Urlandu : Pus pegu nũas tejeiras y cortu la chama, ũa metade caie d’un lladu y muôrre-se !

-Oscar : Ahah ! You spetaba-l ũa faca ! Y zasse !

-Dalfin : Ah Oscar ! Nos andamus a falar d’ũa chama y no de cuchinus dal monte !

-Oscar : Anton que me sta a falar esse de tejeiras !

Felipe : Terri dixu-me que cumprou ũa caxa de perźervativus pra fazer bombas d’auga, mas açpuis uźou-lus pra outras couźas mas ajeitu… agora nun sei…

-Tiu Zidériu : Paréce un carallu mas nun yê, bota fumu mas nun hai merda, l que yê ?

-Mariu : Vamos ver ! Vamos ver ! Aqui a autoridade sou eu ! Se a chama passar por Cicouro terei de a proteger !

-Dalfin : Quei ? Nun ten fama ?

-Alcides : Ah carallu ! Se passa pu’la Baglina cu’la seca qu’hai astañu inda yê capaç de me chiçcar l valle ! Anubradu retente y vai pra Sayagu !

-Alcinu : Nal rastru de l’home de la chama, la merda mana !

-Dalfin : Quei ? Nun ten mama ? Oh anton nun la quiêru !

-Demingus Primu : Cuidadu, cuidadu que stamus ende a falar d’un simbelu de l’oumanidade ! A ver se falas algu mellor Alcinu !

-Dalfin : Mamas hai las buônas sei you adonde !

-Eloy : Adonde ?

-Dalfin : Carallu ! L que fazes ende ? Vai te pa la cama antes que tou pai te deya arroç cun chouriçu !

-Chicu Bunitu : Dabamus jeitu pra acender al llume, anton no ?

-Al Ché : Home, no ! Tu sabes pal qu’éra buôna ? Pra acender uns cigarricus que tengu ende nel carru. Uns cigarricus de Cuba ! Oh pah ! Assi… Cuntenticu de la vida !

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… Si, si tanta couźa pra nada !

-Oscar : Fizicamiênte pudemus calcular que yê neçariu un ampurrote d’air d’ũa velucidade de 5.5678 m/s nal minimu, al minimu ! Para apaga-la !

-Tiu Cuña : A mas tu tamiên sabes de la ceringonça essa de la Fizica ? You pansaba que so al Françiu sabie d’issu !

-Oscar : Oh ! Issu fui you todu que l’ansinei ! Anquantu éra pequeiñu y qu’andaba cũas antenoras assi de grandes. Era you que l las tenie feitu !

-Belmiru : Home ! Mandas l un tiru al burru que la lliêva y ya sta !

-Tiu Zidériu : Ou ! Scuitai essa agora….Al home que la lliêva… scuitai biên…. L home que la lliêva diç que yê l paraiźu, mas ten neilla l puder de l’Einfiêrnu, al que yê ?

-Tulentinu : Aaaaah mius amigus ! You assuprava neilla… ya vus dixe… Si, home ! Tanta couźa pra nada ! Anton ?..... Assuprava neilla…

-Tiu Zidériu : Bah ! Pus hoije andais finus de mas pra mi; ya nun angañu a naide cu’las mies cuntas !

-Tiu Bunitu : Mas…mas vos ind’andais a falar dessa chama ! Apagai-la la ostia ! Y que s’afoda ! Antes que vus ampéce a queima lus pelus dal culu y que vus fode a vos ! Bah pus buônas nuites a todus !

Pumba la puôrta…

-Vitor : Mas Tantanri si apagarie la chama cu’las bombas de d’auga que diç que fizu ? Que de lus Cicuiranus que sta an Paris, sera al que ten mas cullones !

-Oscar : Boh ! Aquél ! Fazer bombas d’auga cum preźervativus ! S’apénas sabe pal que son feitus na rialdade !

Pumba la puôrta… Mariu vuôlve de caźa a currer…

-Mariu : Tenho uma noticia do quartel das forças armadas ! Passa amanhã por aqui a chama Olimpica !

-Al Ché : Carallu ! Anton cada un fouç y gadaña ne las manus ! Tibétu llibre !

Y la tervizon que se pon a dezir :

Foi apagada a chama Olimpica ao passar nas ruas de Paris por ra...

-Tiagu : Tierri yê l nuôssu heiroi ! Apagou la chama cun perźervativus !!!

04-04-2008

La OSTIA !

Arrecarallu al que s'ancuôntra pur'ende nessa Anterneta :
Nun sabie you qu'hai tentu fandangu an Cicuiru !!!!!!!

Un die d’Einviêrnu an Paradela

Agora que quais’que stamus nal tiêmpu dal renaciemiêntu de la natureza vou vus ende amustrar ũas fetufrafies de Paradela nun die de fin de Dezembru.

Al Duiru y l pobu de Castru d'Alcañiças


Nurmalmiênte nesse tiêmpu de l’añu tode sta biên verde so que ya vai uns añus que nun chuve cum deve de ser y al Prainu fica-se cu’las yêrbas secas dal veranu. Astañu al fenomenu si staba biên marcadu nal terrenu, anté lus çaradus dal fundu dal valle Samartineiru ya nun staban verdes cum d’antes. Y nal veranu yê qu’anton todu fica queimadu cum la codia d’un carolu de pan que ficarie muitu tiêmpu nal fornu de l’Abadia.


Ũa cruç que yê de 1782


Se ne lus tiêmpus de la primabera las quelores las mas a la vista nal Prainu son al brancu, al verde, al amariêllu y la quelore de las roźas, ne l’einviêrnu yê mas scuru, yê dezir castañu y cinzentu.


Al Duiru

La cruç ende sta ya hai mas de treziêntus añus. Cum quiêra que ya biu outras secas, essa nun sera la purmeira.
Al mas guapu inda sera dal lladu spañol las urriêtas caminandu a las vuôltas acabandu la viayge nal Duiru. Caminandu de riba a baixu i de baixu a riba pul ciêlu alantre.


Dal lladu de Spaña...

Paradela ende se fica metida nun valle. Desta veç nun biê lus mius amiyus aqueilles très burrus y l’ouveilla; cum quiêra que steriên metidus nal palleiru tamiên nun fazie assi tanta calor.


Paradela a ua lega aloinge...

Al pica gañolu tamien sabe !

02-04-2008

Lus Dançadores de Custantin


Ende vus pongu ũa fetugrafie de lus Dançadores Custantineirus fazendu al castiêllu. Nal que se diç, la dança de lus palus, éra ũa maneira d'antigamiênte de treinaran pa las guerras y al castiêllu serie ũa tecnica pra saltar murus !
Al castiêllu yê al que you gustu mas de ver assi qu’ende vus deixu la fetugrafie : lus Dançadores, lus palus y lus chapéus chenus de froles.

01-04-2008

Cagandu pur tras d’ũa peiña…

Un splorador cagandu, mas quiên sera ?

Nũa sploraçon de las tiêrras Alistanas un purblema tecnicu oucurriu a un splorador Cicuiranu. Ũa d’essas couźas qu’acuntéce dalgũas vezes… ũa grande cagaleira.
Sabes yê al tipu de burradeiru que s’apaña açpuis d’haber angulipadu un fular anteiru cun dous litrus de Çumol, ou pior inda, dous copus daquel litron meye Çumol meye Coca-Cola que se compra an Mubeirus…
Stas a ver… ya passémus todus pur’issu. Pus a un de nos acunteciu-l aquissu, ũa tal couźa que derama un an trinta segundus !
Mas quiên serie al que staba a cagar tras de la peiña ? Arresponde ya agora a la dreita de la paigina y aspéra-t’a regalias de Çumol cun fular ne la caźa dal pobu !!!

27-03-2008

Al Mirandés si yê lliêngua oufecial de Purtual ?


NO !

SI !!!

Qual yê la verdadeira fetugrafie ? Se soubires arrespunder, saberas la respuôsta a la purmeira question.

Lus Dançadores y al Carochu

La mi vida nal Prainu



-Ende sta ũa alforja. Un garrote que ya so me siêrbe de cayata pra me stribar neilla y l miu burru Silbériu qu’atu nun daquesses piêdragachus ; Passu la cuôrda dal burru nun buraquitu que fui feitu ya hai talveç mas de 3000 añus.
-Y assi passu lus mius dies ! Diç m'él mui alegre.

La runion de lus ambaxadores Cicuiranus

Cada añu juntan-se, nal tiêmpu de lus jogus tradicionales, lus ambaxadores Cicuiranus spalladus pul mundu.
Eilles alla falen de couźas dal mundu, de Cicuiru nesse mundu y de las couźas pra qu’él talveç seya mellor !

20-03-2008

Sal dal tou palleiru que nun seras mas triteiru !

Diç qu'ende sta la Primabéra... A ver... Primabéra... adonde stas ?
Stou ende... mas agora nun vengu qu'andu a fuder al veranu a ver se nun vus trai tanta séca !

19-03-2008

An baixe dals gatiques hai ls cuchiniques !

An baixe dal subradu stan ls cuchiniques a quemer la sopa de berças y porres
Aposte qu'hoije ya deben d'andar spindurades nal fumadeiru...
als perźuntes nal sal...
Y las tabafeyas ne la mie barriya !
Cuitadiques...

18-03-2008

Als gatiques dal subradu

Nal meyu d’ũas scobas, metides nal subradu pu’riba de la loija dals cuchines, staban uns gatiques. Apareciu-m’aquesse y sacai-l al retratu !

Testu scritu a la maneira de la fala de Samartinu d'Angueyra, us>es.

17-03-2008

La storia dal polbu...

Passou-se antes d’onte. Al salir de la caźa dal pobu staban eilli Alcinu y Urlandu mesmu al pie dal choupu qu'agora siêrbe de cinzeira pa'lus chupa curnéta...
Alcinu, anton chupandu nal cigarru qu’al diç assi a Urlandu : « Se fussa-se un animal al que series ? »
Alcinu que l’arresponde assi meyu spantadu : « You que sei ! Mas pansandu biên achu que gustarie ser un gatu ! »

Alcinu : Ah ! Pus you yê que no ! Sou meyu alergicu a esses apeirus de mulliêr !

Urlandu : Puôden ser apeirus de mulliêr mas son lus unicus que puôden drumir al pie dal llume y an riba dal scañu. Dan-l a quemer quandu quiêr y la doña fai-l mimus quandu ten gana de las arrecebir, solu yê sfregar-se ne las patas deilla !

Alcinu mira p’Urlandu assi algu anvurguñadu y arresponde-lu assi :

Alcinu : You gustarie ser un polbu... mas cula tu storia essa dal scañu y de la quemida ya nun stou assi tan ciêrtu...

Miran-se lus dous un cachu y Urlandu diç assi : « Pus buônas nuites… y que Dius te guie ! »

Ũa modelu Cicuirana

Ai ! Rapaza que quapa yês !

06-03-2008

Al Valle de la Baglina ya ten cadernu ne l'Anterneta !


Al Boyeru de la Baglina dçediu l'outru die d'abrir un nuôvu blog que fala de Cicuiru y de las sues pessonas. Esse blog sera billiêngua ou seya Mirandés ou Purtués cunforme las ganas y vuntades dal Boyeru.
Assi que Cicuiru cunta mas outra janelica abiêrta pal mundu !

Perdidus an tiêrras Alistanas !

Hai ũa tiêmpuradica atras you y Oscar fuemus a dar ũa vuôltica pur Aliste. De la Lluç, que fai frunteira, passemus al pie de Muveirus y d’eillie anté Arzelleira.
Al que you nun digu yê que mus perdimus açpuis de Muveirus y ya nun habie maneira de saber adonde stabamus ! Solu éran xeixagales, piñus y urzes pur tod’lus llados !

So quandu Oscar me ven alla cun essa : « Al miu termoble tamiên fai PS ! »
You : Quei ? Tenes alla dalgun partidu puliticu metidu ? Ya que yês assi tan furetu pa la quemezaina siêmpre pensei qu'éras d'un partidu meyu central cunserbador...
Oscar : No ! Yê l PS pra sabermus adonde yê que mus metimus !
Al purblema éra que stabamus metidus nũa ourriêta chenica de yêrbotas altas y nun se cunseguie tener lligaçon culs satlitus dal PS !
Stabamus nun sitiu que talveç l’home ya nun punie alla lus pies ya mas de trint’añus ! Que merda ! Tal digu you !
Tubimus que chancar un rigueiricu que pullie passaba y chubir pr’un altu que nin te digu cum staba aquiêllu… tode chenu de pedricas de la merda y outras mas finicas que parcien llaminas de Palaçoulu ! Alla chubimus l’altu culas chaças a l’ombru.
Vista de la siêrra d'Arzelleira

Y quandu arriba chigemus ya daba pra ver mellor pur’adonde habiemus passadu…
« Al miu PS ya funciona ! » diç Oscar…
« Stamus al pie d’Arzelleira, pus dé mus ũa vuôlta de las ostias ! Nal meyu d’aquesses piñus quiên alla bie adonde ibamus ! »

Y assi fui… achemus outra veç al nuôssu caminu… tamiên ya nun éra siên tiêmpu que tenie you ũa fame !